¿Què és estar il·luminat?

Mar Álvarez

RabietesMagalí Roca
00:00 / 03:22

Transcripció de l'àudio:

Us vull parlar dels conflictes que  tenim  amb els nostres fills, que col·loquialment anomenem “rabietes”. No tant per a donar-vos solucions i dir-vos què heu de fer, sino per donar-li la volta i aprofitar aquest esdeveniment per veure’l com una oportunitat per a fer autoconeixement i així trobar jo mateixa la solució  i la resolució del conflicte.

Què vol dir això? Doncs fer un treball més introspectiu, de mirar-me a mi mateixa i preguntar-me: Què m’està passant davant de la “rabieta “ de la meva filla o del meu fill. Com em sento?

Per exemple:

  • Em poso nerviosa perquè no sé com se suposa que haig d’actuar i em sento insegura. Posem pel cas que tinc el conflicte al mig del parc  davant de mares i pares i penso que tothom em mira, això em desconecta de la meva filla i li dono més importància al fet de sentir-me observada i jutjada per ells, que al fet de resoldre el conflicte amb ella.

  • O m’enfado amb la meva filla imitant la seva emoció i en veure que no estic resolent el conflicte com jo vull sino tot el contrari,  encara l’emoció de ràbia es fa més gran, ràpidament  augmenta la meva exigència usant la força de poder cap a ella, resolent el conflicte amb la frase: Això és així  perquè ho dic jo!!!

  • O potser la ignoro perquè no suporto l’emoció de la ràbia i com que no me l'accepto a mi mateixa i me la nego no la vull veure en ella.

Un cop reconec i veig quina és l’ emoció que em mou davant del conflicte, puc decidir quina és l’actitud que vull prendre? Puc veure’m i recordar què feien els meus pares quan jo m’enfadava amb ells. D’aquesta manera puc esbrinar d’on vénen les meves reaccions, si és que estic repetint models i patrons dels meus pares o, per el contrari, estic fent l’ oposat.

Quan tinc identificat tot això, que ja és molt, i estic en plena acció del conflicte, puc, sense perdre l’atenció cap a la meva filla, primer  observar-me i observar-la a ella, segon sentir què m’està passant i què li està passant a ella, quina emoció predomina en aquest precís moment. Després, puc observar si és que estic cansada de la feina i no tinc pasciència o he tingut un problema i estic més irritable… i, finalment, mentre respiro lentament, puc donar-me temps per decidir com vull actuar.

Filosofia per a la vida.

Subscriu-te a la newsletter i estigues al dia de totes les nostres activitats.

Segueix-nos

  • Gris Icono de YouTube
  • Grey Instagram Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey Twitter Icon

Avís legal ·  Política de privacitat · Política de cookies