AUDIO

Vull ser bona mare, ser bon pare

Magalí Roca

Vull ser bona mare, bon pareMagalí Roca
00:00 / 06:37

Transcripció de l'àudio:

“Vull ser bona mare o vull ser bon pare”, et ressona aquesta frase? Te l’has dit alguna vegada, te la dius sovint o massa sovint? Com te la dius, des de l’exigència com a fita a aconseguir? Des de l’ideal, projectant pensaments de ser aquella mare que no has tingut o aquella mare que sí que has tingut i que per a tu ha sigut perfecte? Des de l’esperança pensant que quan siguis bona mare seràs feliç? Des de la frustració, veient que quan t’equivoques et transportes a la polaritat de sentir-te mala mare? Des de la mancança de no ser suficient? Des de la comparació, sentint-te inferior veient que les altres mares ho gaudeixen més que tu? O des de la supèrbia que fa que et comparis en relació a l’altre però aquest cop sentint-te millor i superior a les altres mares o pares? 

Com et sents amb la frase "Vull ser bona mare"? 

A l’escoltar-la i sentir-la en mi, hi ha alguna cosa que m’incomoda, em fa sospitar l’adjectiu “bona o bo” i et pregunto: Què vol dir per tu ser bona o ser bo? Quin preu estàs disposat a pagar per a ser bona o ser bo? Tens identificades les renúncies que fas per a voler ser bona? Per exemple, ser bona pot fer que t’oblidis de les teves necessitats prioritzant sempre les necessitats dels altres i, en aquest cas, les del teu fill o filla.  O potser et fa augmentar el nivell d’exigència i de perfecció. Seguint estirant d’aquest fil, em segueixo qüestionant, si no sóc bona mare què sóc, mala mare? Què vol dir per tu ser mala mare? És possible deixar de viure en aquestes dues polaritats i poder ser més coses que bona o dolenta? És possible identificar-me amb més maneres de ser? 

 

Anomenaré diferents rols per a facilitar la presa de consciència:

 

  • Mare sobre protectora: és aquella mare que evita que el seu fill s’exposi a qualsevol perill. Normalment és una mare molt patidora. Actuar així fa que l’infant deixi d’explorar el món i provar coses noves per sí mateix.

  • Mare controladora: és aquella mare que diu a l’infant el que ha i no ha de fer. Vol solucionar-ho tot i s’avança a prendre decisions que no li pertoquen a ella, sino al seu infant. Vol controlar tot el que sigui referent a la vida de l’infant per assegurar el seu benestar. Aquesta manera de fer dificulta que l’infant tingui criteri propi.

 

  • Mare absorbent o possessiva: és aquella mare que necessita al seu fill. Necessita saber què fa,  què pensa, què vol i tracta d’absorbir el seu temps i el seu amor. Normalment no deixa espai a l’infant i aquest se sent ofegat per la mare.

 

  • Mare perfeccionista: Normalment és una mare molt exigent. Viu en l’ideal de la perfecció en el qual voldria que el seu fill fos perfecte, i quan se  n’adona que no ho és, se sent frustrada, juntament amb sentiment de culpabilitat i insatisfacció per no assolir el seu ideal de perfecció. Aquest ideal no deixa que la mare vegi al seu fill en la seva totalitat i en la seva essència. Aquest tipus de mare pot aprendre a respectar l'opinió i els interessos dels seu fill.

 

  • Mare amiga: Aquest tipus de mare intenta ocupar un roll d’amiga, de companya, de còmplice en la vida del seu fill. Aquesta mare pot recordar que els fills volen  amor i també normes, límits i valors.

 

 

Saber en quin rol o rols t’identifiques en principi et pot ajudar a conèixer-te, a comprendre’t i entendre’t, a donar-te seguretat. També et pot ajudar a saber identificar quins rols els teus pares han representat en tu i veure’t si el què et surt de manera instintiva són els mateixos rols que ells t’han transmès o, per contra, fas completament el contrari. Pots també ajudar-te recordant quins efectes han donat en tu els seus rols que t’han transmès, per així tenir més consciència de les conseqüències que té cadascun d’ells.

 

 

Tot això et pot ajudar a modificar les parts fosques que veus en tu  i potenciar les teves virtuts i ,a poc a poc, desenganxar-te de tota identitat sense la necessitat d’identificar-te en cap d’aquest rols i poder així gaudir i viure amb més consciència i llibertat  el fet de ser mare.

 

 

.

Filosofía para la vida.

Suscríbete a la newsletter y estate al corriente de todas nuestras actividades.

Síguenos

  • Gris Icono de YouTube
  • Grey Instagram Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey Twitter Icon