ARTÍCULO

Aprendre a Aprendre 

Descobrir el teu potencial a través del mètode Feldenkrais

Mar Álvarez

 Si no tinguessis por, què faries? I si disposessis de tots els recursos i energia del món, a què els dedicaries? Quin es el teu somni? Són preguntes clixé, però inevitablement ens mouen. 

Els somnis i les aspiracions tenen molt a veure amb l’autoimatge, amb el que ens creiem o no capaços de fer, que ve determinat per allò amb el que ens identifiquem (i aquí podem incloure allò que sempre ens han dit els altres de nosaltres; els condicionaments socials i culturals; el gènere, etc.). De vegades, ni tan sols ens atrevim a somiar massa i no gaire alt, per un pudor o “realisme” mal entès. Qui seríem si no ens jutgéssim?

Tot i saber que la vida té un potencial infinit, sovint ens costa reconèixer-nos part d’aquest flux vital amb possibilitats il·limitades que tan clara i bellament se’ns mostra a la natura. Està molt arrelat el pensament de que en determinat moment, quan encara som molt joves deixem d’aprendre, com si ja no ens fes falta o com si anés quedant fora del nostre abast. Personalment penso que poques coses ens fan més mal que aquesta idea –tan qüestionable- de que ja adults no podem canviar, millorar o aprendre gairebé res nou. Sona a condemna. 

Aprendre a aprendre representa la nostra llibertat, i és que l’aprenentatge no és un transvasament de coneixements o habilitats d’un lloc (un llibre, un professor, un curs) a un altre (el nostre cervell, el nostre cos, les nostres accions), sinó que es tracta de que alguna cosa en nosaltres es pugui encendre, despertar i brollar. Aprendre és canviar i aprendre a aprendre és romandre en la disposició al canvi, en una mena de buit “prenyat” de possibilitats. Això pot bé ser un exercici filosòfic o espiritual, ja que estar disposat a canviar constantment, a no quedar-se en una forma determinada s’assembla molt a apropar-se a una essència sempre canviant i infinita que és la llavor de totes les coses, o si més no, alguna intuïció ens pot portar cap aquí: El que ens limita i determina, en certa manera ens apaga, el que ens obre i dóna ales ens encén i ens fa ésser una mica més vius. Vivim en un espai entremig, potser, com diria Josep María Esquirol, en la penombra.

A banda de les consideracions filosòfiques, també la ciència apunta en la direcció de que fins i tot la nostra constitució física té el potencial de canviar i reinventar-se gràcies a això que ara anomenen neuroplasticitat; és a dir, la capacitat del nostre cervell i sistema nerviós de crear noves connexions i noves vies, capacitat que ens acompanya fins la mort. Ja no tenim excusa, podem aprendre i seguir millorant, sempre. Aquesta era una de les màximes de Moshe Feldenkrais: Estiguis en el punt que estiguis, en tu sempre hi ha una llavor a punt per germinar, un espai per a seguir creixent i aprenent, per ser cada vegada més lliure. Per a ell la clau era el moviment i, si ho pensem, té molt de sentit. Si l’aprenentatge és canvi, què és el canvi sinó un moviment?, un de ben especial que no ens trasllada sinó que ens obre, un d’expansiu, com el créixer.

La proposta del mètode Feldenkrais és crear marcs d’aprenentatge i autoconsciència per a que la persona descobreixi tot el seu potencial. En la base hi ha un estudi rigorós del desenvolupament del nen des de que neix i de la biomecànica de les funcions bàsiques (estar dret, caminar, córrer, manipular, fer girar, saltar...). Tornant a situacions similars, sovint sobre el terra, amb certes restriccions i pautes, però també amb molt de lloc per a la curiositat i l’experiment, a través de moviments generalment senzills, la persona pot connectar amb una atenció que té tan de meditació com de joc; és la potència d’estar present en el descobrir-se i re-crear-se. El que succeeix aleshores és que es comença a crear una auto-consciència que obre la possibilitat de trobar solucions noves, nous punts de vista, noves cançons. Comences a aprendre a aprendre. Aquesta capacitat, que es va adquirint a poc a poc amb la pràctica, es va traslladant de forma orgànica als moviments del dia a dia, a l’autoimatge i a la presa de decisions. De fet, tot el que pot passar a través d’un procés d’autoconeixement és sempre indeterminable i fortament transformador.

Filosofía para la vida.

Suscríbete a la newsletter y estate al corriente de todas nuestras actividades.

Síguenos

  • Gris Icono de YouTube
  • Grey Instagram Icon
  • Grey Facebook Icon
  • Grey Twitter Icon